La pregunta de la Neus va sobre postres saludables. – “Molts som els que estem enganxats als dolços i no sabem menjar sense unes bones postres. Per què ens passa això? Costum ? Qüestió d’equilibri d’energies ?… Sigui com sigui, interessa conèixer alternatives saludables per posar la guinda a un bon menú!”

El sucre refinat és la substància additiva legal més consumida en el món. Un dels primers indicis del consum de sucre a Europa ens porta al regne de Isabel I (sec. XVI) d’Anglaterra, diuen que tant li agradava aquesta substància que els seus dents van acabar negres i que a causa d’això va crear una moda a la Corte, en que les cortesanes van arribar a pintar els seus dents de negres per imitar a reina. S’ha de saber que el sucre refinat, llavors, era un producte de luxe.


Si que hi ha una qüestió cultural en el tema de menjar postres encara que sigui saludables per terminar un àpat. És millor deixar les postres per berenar i no ingerir més menjar del compte. Quan fem un menú equilibrat i variat no cal terminar amb les postres. I és molt important per una correcta digestió no atipar- se, deixar sempre una mica d’espai al estómac. Serà millor terminar un àpat i posar la guinda del menú amb una infusió digestiva.

Qüestió de canviar d’hàbits.
Si masteguem molt bé ens donem compte abans quan ja estem saciats i també una correcta masticació dels aliments els fa més dolços, sobretot si es tracta de hidrats de carboni. Sempre es pot mastegar encara una mica més, quan més, en aquest cas, millor!

Potser que tenint desig de dolços després dels àpats perquè en aquest no hi ha prou dolçor natural als plats. Va molt bé tenir en compte això i potenciar el sabor dolç d’alguns aliments com les carabasses, les pastanagues, les cebes molt cuinades, els cereals integrals o les llegums com les Azukis que son una mica dolces, de fet al Japó s’utilitzen molt per fer postres com els Mochis o els Doraikis amb la pasta Anko. Es poden fer brous de verdures dolces amb xirivies, carbassa, col, ceba, pastanaga o una crema de carbassa amb ceba bé cuinada com primer, de segon, els plats que tenen una qualitat més dolça son els estofats que combinen cereals integrals, llegums, verdures d’arrel i verdures rodones que creixen a prop de la terra, aquells plats que es cuinen lent, fent ‘xup xup’, amb l’olla tapada, són molt reconfortants, ens connecten amb el nostre centre i ens reconforten.

El desig de dolç en excés va relacionat amb un desequilibri en l’element Terra, ens falta centre i baixar l’energia, que està molt al cap, a la ment, per tonificar la part central del cos: Melsa, pàncreas i estómac. Òrgans amb funcions clarament administratives i que l’excés de dolç els perjudica, però una mica de dolçor natural els ajuda a funcionar bé. Aquest òrgans lis afecta molt les preocupacions i els pensaments obsessius, quan donem més que rebem o rebem més del que donem. Té a veure amb la nostre part femenina, amb la maternitat i l’instint nutritiu. Quan hi ha un desequilibri en Terra, la qual cosa és molt comú, avui en dia perquè visquem molt a la ment, cal potenciar el contacte amb la mare Terra i més enllà de l’alimentació ens podem ajudar realitzant activitats que estimulen el contacte amb la terra com caminar descalços, fer jardineria, un hortet, ceràmica o simplement estirar-se al terra amb les mans sobre la panxa i concentrar l’energia allà on li fa falta.

Si mengem aliments molt salats o aliments molt concentrats com les proteïnes animals, els fregits, brasejats, o sigui, quan hi ha una qualitat energètica massa Yang: Contractiu, calent, salat, sec, … el cos et demana l’altre extrem per equilibrat, el extrem Yin: Expansiu, fresc, dolç, humitat… Per exemple: Si menges un bistec amb unes patates fregides et ve molt d’a gust acompanyar amb vi i amb un gelat o altre uns altres postres ensucrats. Però si fas un brou com primer plat i després un plat combinat amb cereal integral, proteïnes vegetals, verdures de varis tipus i en varies coccions, tot això molt i molt bé masticat será més difícil que terminis amb ganes de menjar dolços.

Hi han síndromes que estan estudiants en relació a l’addicció als dolços. Un excés de sucres causa obstruccions tant en el cos com en la ment i condueix a la ingesta amb freqüència de substàncies intoxicants que s’utilitzen per buidar de forma immediata les obstruccions encara que el efecte sigui només temporal.

Un altre síndrome referent al dolços es pot desenvolupar-se quan la dieta d’una persona és deficient en proteïna. En aquest cas si no s’incrementa la proteïna en la dieta, hi ha un desig de més i més dolços. Aquest patró es veu freqüentment en dietes vegetarianes pobres i consistents en proteïnes desnaturalitzades i on manquen minerals i altres nutrients, Una altra causa d’aquesta síndrome és quan els aliments integrals d’origen vegetal predominen en la dieta però es consumeixen caòticament i en combinacions incorrectes.

En una societat on tot sembla que va massa ràpid, excessivament agressiva, estressada i competitiva es normal que busquem refugi en els aliments dolços que ens donen una sensació de confort i benestar, encara que sigui buit i fals. Hauríem de aprendre a reconèixer les nostres mancances afectives, fer lis cas i buscar i demanar aquella abraçada que et fa falta en un determinat moment o aprendre a parar la ment quan va molt accelerada, tractar de estimar-se més, primer a un mateix i llavors a els altres.


Comparteix el podcast