S’anomena Tiroïditis d’Hashimoto o ha vegades malaltia d’Hashimoto perquè al 1912, el metge japonès que es deia Hakaru Hashimoto va ser el primer a descriure la i a publicar sobre aquesta dolència. Que és una malaltia autoimmune? Son com un “auto sabotatge” en que el sistema immune en comptes de atacar els invasors, ataca a les cèl·lules del cos. Son difícils de diagnosticar i el seu tractament és molt personalitzat i no es correcte fer recomanacions generalitzades, per això l’Irene ens va fer aquesta pregunta i potser també és per aixó la nomina com “la gran oblidada”.


S’ha de entendre que la tiroïditis d’Hashimoto és distinta al hipotiroïdisme, que es la malaltia més comú relacionada amb les tiroides. Encara que els símptomes son força semblants: fatiga, moltes vegades hi ha un augment significatiu del pes encara que la persona no mengi gaire, pell seca, sensació de fred, entre molts altres. L’ Hashimoto no correspon a una mancança de nutrients o només a un excés de toxicitat que es lo que passa més sovint amb el hipotiroïdisme. L’Hashimoto es una malaltia autoimmune i requereix un tractament multidisciplinari i un acompanyament terapèutic constant i professional.

D’altres malalties autoimmunes podem parlar de l’esclerosis, artritis, diabetis del tipo1, celiaquia, psoriasis, fatiga crònica, fibromiàlgia i alguns centenars de més. Les malalties auto immunes. Es molt important entendre el seu origen, perquè parlant del sistema immune, estem parlant del nostre terreny, on es poden desenvolupar o no, les malalties.

Hi ha causes que es poden controlar i altres que no:

  • L’herència familiar: Si hi ha casos a la teva família hi han més possibilitats de desenvolupar una malaltia auto immune però hi ha molta gent que encara que a la seva família hi hagin casos no el desenvolupa.
  • L’Estrès: aquesta gran epidèmia dels temps moderns. L ‘estrès es un factor amb el qual hem de viure i la clau es saber gestionar lo.
  • Manca de somni, manca de natura i de sol.
  • Dieta inflamatòria, vol dir amb molts sucres i amb poc moviment.
  • Síndrome del intestí permeable que es comú a gairebé a totes les malalties autoimmunes: L’intestí està danyat i permet deixar massa més substàncies de les que hauria de deixar passar i això produeix un estat d’alerta constant en el sistema immune, una mena de “guerra civil” al teu propi cos que produeix un estat d’inflamació crònica que també es manifesta amb problemes varis a la pell i afecta el sistema nerviós així com desequilibra emocionalment.

Ens centrem en aquest dos dels factors en que l’alimentació influeix en el desenvolupament de una malaltia autoimmune com el tiroïdisme de Hashimoto: S’ha de fer una dieta anti inflamatòria i una dieta que ajudi a reparar el intestí permeable, a grans trets.

Dieta anti inflamatòria:

Lo primer, com sempre a la cuina terapèutica, és eliminar allò que et fa mal. Treure el dit de la ferida, eliminant de la dieta, els aliments que més inflamen:

  • Sucres senzills. S’ha de eliminar tots els cereals que son refinats (arròs blanc, pasta blanca…) , farines inclòs les integrals, sucre i endolcidors, encara que siguin naturals i ecològics.
  • Els greixos oxidats , refinats i rancis. Vigilar molt la temperatura de l’oli quan es cuina. Eliminar greixos hidrogenats com la margarina i d’altres que son presents en el menjar industrial.
  • La carn vermella, els embotits i sobretot tota la proteïna d’origen animal que prové de la ramaderia industrial.
  • Aliments processats amb additius com els colorants, conservants, estabilizadors…

Dieta per reparar el síndrome del intestí permeable:

S’ha de eliminar tot allò que ja vaig comentar  i també aliments amb gluten i els lactis, sobretot els de vaca pasteuritzats. Reforçar els intestins amb una dieta que combina aliments probiòtics, en gran varietat, més que la quantitat com el kèfir , les verdures lactofermentades, el chucrut o el kombucha, entre altres. I saber combinar ho amb aliments prebiòtics que són per lo general aliments rics en fibra dietètica. Utilitzar sempre greixos de primera premsada i fred i es especialment interessant introduir l’oli de coco verge per cuinar amb temperatures una mica més altes, pero també es pot utilitzar en cru. És molt important i es crucial, tant la selecció com la manera com cuinen els aliments i les seves combinacions, per tal d’obtenir uns bons resultats.


Comparteix el podcast